Tiberi Grac 3 4
5 .
Els germans que promogueren les reformes agràries en benefici dels petits propietaris en contra dels interessos dels grans latifundistes.
La classe senatorial havia anat acaparant les terres confiscades als pobles vençuts, l'anomenat
ager publicus, pertanyent en principi a l'Estat romà però que esdevé a la pràctica latifundis explotats per una minoria. Davant aquesta situació dos nobles, els germans Gracs, primer Tiberi (133 a.C.) i després Gai (123 a.C.), van defensar des del tribunat de la plebs la necessitat de repartir l'
ager publicus en petits lots entre els plebeus per mantenir el nombre de ciutadans que podien entrar a l'exèrcit. Tots dos germans van ser fets assassinar per la noblesa. (S.Giralt).
Mari:
Guerra contra els
cimbris i hi ha 5
videos més.
Lectura d'una
biografia.
Les
reformes de Mari van dur a la
professionalització definitiva de l'exèrcit i la seva
configuració clàssica.
Sul·la, primer lloctinent de
Mari, després obtindrà grans victòries sobre
Mitídrates i voldrà fer-se amb el poder a Roma. És
Sul·la qui apareix a la imatge de la moneda. Es deia que era molt guapo.
Per acabar amb la guerra de Jugurta, rei númida, el general
Màrius va promoure la reforma militar que va permetre l'accés dels proletaris voluntaris a l'exèrcit, esdevingut així un exèrcit professional lligat a un líder determinat. Gràcies a això va obtenir, amb el suport dels
populares, el consolat set vegades, malgrat ser un
homo nouus. Després de la seva mort els conflictes entre els seus partidaris (
populares) i els de
Sul·la (
optimates) van arribar a la guerra civil i cruels matances durant el primer quart del s. I a. C, fins que aquest darrer va prendre el poder com a
dictador durant tres anys i va dur a terme nombroses reformes legals en favor de la classe senatorial.(S.Giralt)
Marc CrasCRAS, el membre més ric del 1r
triumvirat.
Amb l'ajut militar de Pompeu va poder acabar amb la revolta
d'Espàrtac.
Podem mirar la pel·lícula o bé alguns fragments:
1 2
3 Pompeu el Gran.
Pompeu (106-48 a.C.) i Cras, dos generals victoriosos, van obtenir el
consolat el 70 a.C.: Cras havia vençut
Espàrtac i Pompeu s'havia destacat en algunes campanyes a favor de
Sul·la i havia derrotat Sertori, un partidari de
Màrius que havia reeixit a crear un estat romà independent a Hispània (80-72 a.C.). Els nous cònsols retornaran als
plebeus i a la
ordre eqüestre els drets arrabassats per Sul·la. Poc després del seu consolat Pompeu emprendrà una sèrie de campanyes a Orient que li donaran una immensa glòria militar: va eradicar els pirates que infestaven tot el mar Mediterrani (67 a.C.), va sotmetre l'Àsia Menor amb la derrota Mitridates rei del Pont (66-64a.C.) i l'annexió de les províncies de Bitínia i el Pont i Cilícia, i va conquerir Síria (63 a.C.). Amb aquestes conquestes i el vassallatge de la resta dels regnes de la zona, Roma s'assegurava el domini directe o indirecte de tot el Mediterrani oriental.
L'any 63. a.C., mentre Pompeu era a Àsia, el senador
Catilina va intentar prendre el poder per la força, però la rebel·lió va ser sufocada pel cònsol
Ciceró, que la va posar al descobert amb les seves
Catilinàries. (S.Giralt).
El primer triumvirat
El 59 a.C. tres homes ambiciosos veien les seves carreres polítiques bloquejades pel senat i van decidir enfrontar-s'hi amb una tàctica comuna: Pompeu, que gaudia de gran influència i prestigi gràcies a les seves destacades victòries militars, Cèsar, que començava a destacar en la vida política després d'esdevenir pontífex màxim i líder dels populares, i Cras, un dels homes més rics de Roma. Tots tres van arribar a un pacte secret, anomenat primer triumvirat, per governar plegats a través del consolat de Cèsar, segellat pel matrimoni de Pompeu i Júlia, filla de Cèsar. Elegit cònsol, Cèsar va imposar la política del triumvirat amb la distribució de terres entre els ciutadans pobres i els veterans de Pompeu, mentre el cònsol optimat, Bíbul, va ser forçat a retirar-se a casa seva fins al final del mandat.
A la fi del seu mandat Cèsar obtingué el govern de les Gàl·lies i la Il·líria. Els romans solament dominaven el sud de la Gàl·lia Transalpina, però en vuit anys Cèsar aconsegueix sotmetre tota la resta de la Gàl·lia (58-51). La primera campanya va durar dos anys: Cèsar va aprofitar la desunió dels pobles gals i els desplaçaments de pobles per ocupar ràpidament la Gàl·lia. Però revoltes posteriors van posar en perill la conquesta fins que Vercingetòrix, que havia reunit tots els gals sota el seu lideratge, no va ser derrotat i capturat a Alèsia.
Cèsar contra Pompeu Mentrestant el triumvirat, que havia continuat vigent, no va superar els cops que suposen la mort de Júlia i la de Cras, el qual va morir en una campanya militar contra els parts a la frontera oriental de l'Imperi (53 a.C.). Alhora la vida política a Roma es degradava amb un augment de la violència -assassinat de Clodi- que va dur a nomenar Pompeu cònsol únic (52 a.C.). L'any 49 a.C., després de conquerir la Gàl·lia, Cèsar pretén tornar a presentar-se a les eleccions a cònsol, però el senat rebutja la seva candidatura. Quan Cèsar travessa el riu Rubicó entrant a Itàlia amb les seves legions sense autorització del senat, s'inicia una altra guerra civil, en la qual Pompeu comanda en contra seu l'exèrcit del senat. Pompeu empeny els senadors a evacuar Roma i iniciar una retirada estratègica cap a Grècia. Enfortit a Roma, Cèsar combat els partidaris de Pompeu a Hispània -batalla d'Ilerda- i després s'enfronta amb Pompeu a la batalla de Farsàlia (48 a.C.). Pompeu, derrotat, fuig a Egipte, on Cèsar el segueix. Però no arribà a temps a agafar Pompeu abans que fos assassinat pels consellers del jove rei d'Egipte Ptolemeu XIII, a qui disputava el poder la seva atractiva germana Cleòpatra VII. Cèsar intervé amb el seu exèrcit en la disputa per posar en el tron d'aquest regne Cleòpatra, amb qui té una relació amorosa. Els darrers pompeians serien vençuts a Àfrica (47 a.C.) i a Hispània (Munda, 45 a.C.). (S.Giralt).
Cèsar ,
biografia ,
Gàl·lia ,
Alèsia ,
Farsàlia ,
Idus de Març . Una cançoneta,
la coneixieu?.
El darrer període de la República segueix caracteritzat pels conflictes polítics provocats per líders ambiciosos que utilitzen tots dos partits, populares i optimates, com a plataformes per aconseguir un poder personal. Ara és el torn principalment de Pompeu i Juli Cèsar.
Roma
cuatro, capítols:
1. Cèsar contra Pompeu.
Ciceró , al senat
enfrontament amb M. Antoni,la seva
mort .
Marc Antoni. La
cançoneta de
Cleòpatra.
Batalla d'Acci a
la sèrie Roma 4 , si volem
la continuació .
Octavi August
Recerca de
webs on hi ha resumida aquesta part de la Història de Roma. Recordeu que cadascú ha elaborat ja el seu personatge històric prèviament assignat :
Heu de mirar
aquesta pàgina i
la següent.
La Gloria de Roma.
Les
biografies dels personatges.
ACTIVITATS:
Imma Fígols.
