Jacqueline de Romilly

LA VANGUARDIA 19-Diciembre-2010

Muere la erudita francesa Jacqueline de Romilly

PARÍS.- La erudita francesa Jacqueline de Romilly, una especialista en la antigua Grecia, escritora prolífica y una de las primeras mujeres en ser miembro de la prestigiosa Academia Francesa, falleció a los 97 años.

Romilly murió el sábado en un hospital del suburbio parisino de Boulogne-Billancourt, dijo el domingo su editor francés, Bernard de Fallois.

El presidente Nicolás Sarkozy describió a Romilly como ''una gran humanista cuya voz echaremos de menos''.

La académica se dio a conocer por su trabajo en el estudio de la literatura griega antigua, la tragedia y el ensayo. Escribió varios libros sobre el historiador Tucídides.

A los 91 años, Romilly dijo a la revista francesa Lire que pasaba más tiempo con ''Pericles y Aeschylus que con mis contemporáneos. Ellos llenan mi vida, desde la mañana hasta la noche''.

Entre las académicas de Francia, Romilly fue una pionera.

Se convirtió en la primera mujer en enseñar en el College de France. En 1988 se convirtió en la segunda mujer miembro de la Academia Francesa, una institución que preserva el francés. La primera mujer fue la escritora Marguerite Yourcenar.

''Tuve la suerte de ser parte de una generación en la que las mujeres podían subirse a un podio por primera vez, en que las puertas se abrieron finalmente'', dijo a la revista Le Point en 2007.

Durante los últimos años, Romilly defendió el estudio de los clásicos y habló y escribió a menudo sobre la importancia de la educación. En 1995 obtuvo la nacionalidad griega. Entre sus muchos premios, el gobierno francés le concedió la Gran Cruz de la Legión de Honor.

Bloc de Mariàngela Vilallonga

L’any 1998, Jacqueline de Romilly va publicar una peça preciosa El tresor dels sabers oblidats, que l’any següent es va poder llegir en català. Ja el títol és una petita meravella. La professora de grec, que acaba de morir als 97 anys d’edat, havia decidit d’explicar la seva apassionada vocació docent en aquesta obra. Començava així: “Aviat farà un any que vaig perdre la vista quasi del tot.” Aquest fet i tot el seu món interior “redescobert” la van portar a escriure el llibre, perquè era “com si s’hagués corregut una cortina per mostrar tota una activitat subterrània -fins aleshores amagada- amb un bon nombre d’engranatges insospitats i de cop i volta perceptibles.” Tinc el llibre ple de frases subratllades, amb les quals em sento completament identificada. N’extrec aquesta: “La més bella de les paradoxes de l’oblit és, doncs, que aquest és com una reserva de la memòria; i la veritable activitat de l’esperit consisteix en el diàleg permanent que s’estableix entre records conservats i records oblidats. Els uns vénen a l’ajuda dels altres i, aplegats, vénen a la nostra ajuda tot al llarg de la nostra vida.”

N’he parlat moltíssimes vegades als meus estudiants d’aquest tresor dels sabers oblidats que Jacqueline de Romilly ens va llegar, i avui ho tornaré a fer, en homenatge a l’hel·lenista que hi veia tan clar des de la memòria literària, tot i la seva ceguesa. Perquè, a les classes, alumnes i professors amunteguem un tresor que “a poc a poc, ens fa el que som.” Roman dins nostre, tota la vida, encara que el creiem oblidat.

Repassem els verbs ara que ja sabem tot el mode indicatiu tant el tema d'infectum com el de perfectum. Pots recordar els tres temps de cada tema.

JCLIC de Paloma Garrido, Las Palmas de Gran Canaria.

Els de IES Macanaz ho fan per conjugacions amb TOTS EL MODES (indicatiu i subjuntiu)
IDEM els d'Extremadura Clásica.

Localització de l'intrús: Imma Fígols. Ella mateixa formes verbals per traduir.

Els exercicis de la nostra web imprescindible. Recordeu l'adreça?

Unitat 3 Vida quotidiana Vestit

Una mica d'introducció sobre l'àgora en general:

L’àgora és, des d’època arcaica, el símbol de les ciutats-estat gregues, el punt de trobada de la comunitat sempre obert als intercanvis, el pulmó de la ciutat on es desenvolupen les activitats principals de la vida pública.
En els poemes homèrics i en els poetes lírics més antics, el terme àgora significa assemblea o lloc de l’assemblea. Després, des dels segles VII o VI aC segons les ciutats, designarà una part essencial de tota ciutat-estat grega, sigui quin sigui el seu règim polític. L’àgora passarà de ser simple lloc d’assemblea amb caràcter principalment militar a lloc privilegiat de la vida de la ciutat-estat, a plaça pública que progressivament anirà aglutinant importants i múltiples funcions en evolució constant al llarg dels segles.
En origen, devia ser una simple explanada, un espai públic dins la ciutat, ubicat en la confluència dels grans eixos de circulació o en la intersecció de les vies principals i més freqüentades. A Atenes ocupava un espai lliure privilegiat, al peu del flanc nord-oest de l’Acròpolis, on s’arribava fàcilment tant des del port com des del camp, a la vora de la via de les Panatenenes, que portava des de Dípilon, la porta principal de la ciutat, a l’Acròpolis. Pertot arreu l’àgora esdevingué un espai neuràlgic dins la ciutat amb funcions político-administratives, religioses i econòmiques, on es construïren els edificis adients per al seu desenvolupament. A Atenes s’hi erigiren la seu del Consell (Buleutèrion), el Metròon (l’Arxiu), la Tholos o Rotonda, seu dels prítanis (magistrats que eren la màxima autoritat, que convocaven l’assemblea i el Consell), l’Heliea o tribunal judicial popular,.. Com a centre religiós, l’àgora atenesa acollí nombrosos edificis de culte com el temple d’Apol·lo Patroos, el pòrtic de Zeus, l’altar dels Dotze Déus, les estàtues dels herois epònims de les deu tribus, el temple dedicat a Hefest i a Atena,.. Allí es feien nombrosos jocs, concursos i processons: el seguici de les Panatenees travessava la plaça en diagonal en el seu camí cap a l’Acròpolis. Les funcions política i religiosa estaven estretament lligades, com mostra l’epíclesi d’agoraios d’algunes de les divinitats venerades dins l’àgora. Els déus de l’àgora (ϑεοί ἀγοραιοί) eren les divinitats que protegien de forma particular les institucions de la ciutat. La funció econòmica era important també, sobretot a partir de l’època clàssica: a l’àgora s’instal·laren petits venedors i comerciants de tot tipus (sabaters, peixaters, barbers,..), canvistes i banquers. Les restes de l’àgora d’Atenes demostren fins a quin punt la construcció dels diferents edificis està lligada a la història i a la política d’Atenes, al seu auge, desenvolupament i declivi.

Informació turística amb algunes fotografies.

Informació teòrica històrica per anar mirant els diferents enllaços.

Un plànol amb tots els edificis.

YouTube la reconstrucció en 3D de la stoà d'Àtal.
També un video en anglès però amb bones imatges i entenedor. El mateix diria jo d'aquest.
Un altre de l'acròpolis, de l'Erectèion.
Els de IES Ferrater han fet una tria de material grec i romà.

UN