Un altre dilluns, una nova setmana, un nou poeta.
Agafeu-lo amb optimisme encara que sigui l'horrible dilluns. Carpe diem, avui també.
Alguns power point.
Seguint en el context de l'època del principat d'Octavi August,igual que Virgili i Ovidi, presentarem la figura i l'obra d'aquest poeta del segle I abans de Crist nascut a Venúsia (Apúlia) al sud d'Itàlia, l'any 65 aC. I morí el 8 aC. Quint Horaci Flac nascut en un ambient camperol, era fill d'un llibert que s'esforçà a proporcionar-li una bona i sòlida educació, primer a Roma i més tard a Atenes. Fou el seu pare qui l'acompanyava cada dia a l'escola i l'ajudava amb els seus consells i observacions.
NOU TREBALL SOBRE TÒPICS HORACIANS .
Després d'una actuació decebedora a la batalla de Filipos en l'exèrcit de Brutus,- és a dir que Horaci va lluitar en defensa de la Repú
blica amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August- va tornar a Roma on, gràcies a la seva amistat amb Virgili, aconseguí entrar en el cercle de Mecenes (37 aC) i , per tant, es posà al servei del poder d'August i dels seus objectius polítics. tanmateix es mantingué en la mesura possible fidel a les seves idees republicanes treballà com a secretari fiscal ja que va rebutjar ser el secretari personal d'August. Ara bé el que no va rebutjar fou el suport econòmic que li va donar Mecenes i que li va permetre viure de la poesia. Mecenes va arribar a regalar-li una finca al camp sabí.Era baix d'estatura i grassonet, d'ulls negres i cabell abundant, prematurament canós. Era un home alegre a qui el seu epicureisme li va transmetre un amor al plaer que ell mateix reconeix obertament. Fou individualista i estigué dotat d'una bona dosi d'humor.
Mostrà una lleialtat sincera i afectuosa amb les persones que estimava i amb els seus amics. Fou un home agraït, ple de gratitud i d'humilitat.
Segons ell, recordem, un epicuri,s'ha de gaudir de l'amor i treure'n el màxim profit però sense que ens arribi a esclavitzar o a pertorbar.
Va saber ser conseqüent amb la seva tan estimada "aurea mediocritas",no ambicionant grans honors, va ser feliç amb allò que tenia, gaudint intensament dels petits però continus plaers que la vida li oferia: un bon got de vi, una dona, un dia de sol, la bellesa o l'amistat. Fou un poeta d'una gran finesa i agudesa mentals. Aquest perfecció i finor del seu estil fan que sigui el representant més destacat de la poesia lírica romana.
Insistim que en les seves obres projecte els coneguts tòpics horacians: carpe diem, tempus fugit,
locus amoenus, beatus ille, aurea mediocritas, ... És a dir gaudir de la vida i dels seus plaers d'una forma moderada, fugir dels excessos, mantenir la tranquil·litat d'esperit, conformar-se amb poca cosa i viure el present que sempre és fugisser. Uns tòpics que han exercitcom trobem a la wikipèdia una gran influència en la literatura occidental posterior. També s'han fet recopilacions de la permanència d'aquests tòpics horacians en altres autors com la que se'ns mostra en El fil de les cl` En data 22 de març han fet una nova entrada: Horaci el poeta dels tòpics .
La seva obra està escrita tota en vers i es pot dividir en tres apartats:
1- Poesia lírica: Quatre llibres d'Odes, o Carmina, on tracta temes patriòtics, filosòfics, de la vida quotidiana i de la natura. Adapta del grec amb un gran esforç mètric els versos i estrofes de Safo, Alceu i Anacreont. Com hem dit surten temes variats sobre la seva concepció del món, de la vida, de l'amor, la amistat i la bona vida. També hi ha un referent històric a la victòriad'Actium.
I el Cant Secular, Carmen Saeculare, l'encàrrec d'Octavi per celebrar el canvi de segle. Horaci se sap mostrar sensible a l'hora de cantar la glòria i la grandesa de Roma.
Les Odes es consideren la seva obra principal. Consten de 4 llibres amb un total de 103 odes.
2. Poesia satírica i moralitzadora: Epodes, 17 poemes de caire líric però de to satíric escrit en la seva joventu i que ell anomenava Iambi per la forma mètrica utilitzada (una síl·laba breu seguida d'una llarga) . Critica i ataca personatges anònims,models de vicis i de caràcters reprovables (bruixa, nou ric, mal poeta..) i on segueix la tradició de la poesia iàmbica grega. Els epodes són invectives virulentes, plenes de sarcasme, dirigides a personatges imaginaris del 35 al 30 aC. Recordem que en temps d'August no era possible un sàtira política dirigida a personatges influents.
Les Sàtires:Els Sermones, 18 poemes en hexàmetres plens de retalls biogràfics.Fa una critica mordaç dels diferents vicis de la societat del seu temps.
Les Cartes o epístoles , les Epistulae, escrites en hexàmetres . Continua reflexionant sobre la seva manera de viure feliç.
3. La preceptiva poètica: la Carta als Pisons , anomenada també Ars poetica. Una carta dirigida als fills del seu amic Pisó. És una reflexió sobre la composició poètica. Tracta allò que avui anomenem "teoria literària" .Exposa la seva concepció de l'obra d'art com un tot unitari.I on com diu en R. Torné hi ha una clara referència dels clàssics en el perquè del riure.
Abans hem parlat de la seva influència en la literatura posterior, ara fem una petita menció de les seves celebres frases:
Graecia capta ferum victorem (captorem) cepit et artes intulit agresti Latio (Epistulae, 2, 1, 156)
(Grecia fue capturada por la fuerza de las armas, pero a su vez capturó a su feroz capturador con la fuerza de la belleza, de la inteligencia y de la palabra, e introdujo las artes en el salvaje Lacio.)
“Beatus ille qui procul negotiis…”, (“Dichoso aquel que de pleitos alejado…”),
Si creiem que encara necessitem més informació podem mirar la informació que ens ofereixen els de culturaclasica.com sobre la lírica romana en general i buscar Horaci en particular.
Pel que fa a la pervivència dels tòpics horacians és interessant el comentari de M. Capellà.
Mariàngela Vilallonga comenta una de les seves odes.
Una web molt complerta en francès. Espace Horace. Llàstima que no hagin fet una recopil·lació dels seus referents en la pintura.
En aquest blog hi trobem bons resums de tots els autors de les PAU.
